Enganxina d’agitació i propaganda per a la campanya en defensa de l'AM. Vam organitzar un taller de propaganda sentimental. Amb materials que teníem a mà, vam voler evocar el sentiment de ràbia i angoixa que portàvem a dins. Una cortina del carrer, retalls de teles, gomets i llana van ser les bales del nostre canó. Ens van servir posteriorment per anar ben preparades a la multitudinària manifestació de suport a l’espai de l’octubre del 2024, que va tenyir de rosa Barcelona. Pots descarregar els adhesius que ens va fer Pardal aquí.

Aquest projecte marca la primera col·laboració de Makipomba amb un col·lectiu de l'AM. Ens vam encarregar d'estampar amb serigrafia uns tangues negres amb el logotip del Sindicat d'Habitatge del Raval i uns altres amb el del col·lectiu d'art Makipomba. Els vam vendre a la festa Shrave per recaptar fons destinats a multes i encausats. Jo em vaig oferir a fer el cartell i un video teaser de la festa a la comissió de comunicació del Sindicat. Com estava enfeinada amb aquesta responsabilitat i a la vegada estaca cursant la uni, vaig decidir presentar la meva feina al Sindicat com un projecte a l'assignatura de projectes de l'Escola Massana. Mostrant el procés d'una campanya de comunicació des de la part de difusió a xarxes fins la estampació i venta de tangues. Va ser una gran festa la veritat.

Per fer una crida a sumar forces al Sindicat, se'm va acudir fer aquest cartell imitant el llenguatge dels adhesius dels serrallers. Imprès amb tinta negra sobre cartolina rosa, el cartell és un reflex de la problemàtica d'habitatge que vivim i un reclam a l'organització per superar els problemes col·lectius. També hi havia una versió en targetes petites per enganxar pel mobiliari urbà.

Makipomba va ser un col·lectiu sempre obert a cares i idees noves. Es feia una assemblea setmanal per parlar de propostes. Vam construir un espai on qualsevol persona interessada en l'art pogués muntar una activitat o utilitzar els dos tallers que vam aconseguir: un de serigrafia, que va construir principalment GraciasPapel, i un altre de més polivalent a dalt de tot, des d'on, si et recolzaves, veies el pati de gatets del costat. El projecte va agradar molt i va atreure molta gent a l'espai amb els tallers, les exposicions i altres activitats que formulàvem. El cartell té un rènder 3D d'un colom, l'animal que ens identificava com a col·lectiu. He de dir que per algunes companyes el cartell era massa pulcre o modernito. Al final conviviem amb estètiques molt variades i cada cartell podia tirar per una banda. Makipomba va durar dos anys i poc i després del desnonament de la Massana es va anar apagant. Encara podeu veure les publicacions al compte d'Instagram. Les coses s'acaben i els coloms migraran i construiran altres nius.

Aquestes són algunes de les activitats que vam fer des de Makipomba: una fira de fanzines i arts gràfiques de la mà de Pardal Productions; un cartell maquíssim per animar la gent a venir a l'assemblea; un cartell del bonic cineclub que fèiem cada divendres, i el cartell de «La Colectiva», una exposició de convocatòria oberta amb artistes emergents. Aquesta és una petita mostra de l'obra gràfica i els moments viscuts a l'AM. Si voleu veure en més detall un arxiu de l'obra gràfica de Makipomba i de fotografies, podeu fer un cop d'ull a la publicació feta per GraciasPapel que us deixo enllaçada a continuació.

Amb aquesta obra trenco el dol per l'espai que he arrossegat des del desnonament. És una mirada enrere a tot el que l'espai significava per a mi i per al barri. Un centre social autogestionat és una teranyina que interconnecta les individualitats per teixir una estructura forta que resisteix contra les opressions de manera col·lectiva. Permet afrontar els problemes conjuntament i crear vincles inoblidables. Ens permet pertànyer i construir juntes; viure la vida sense la necessitat del consum. Les darreres polítiques municipals estan atacant, precisament, CSAs com la Cinètika o Blokes Fantasma, entre d'altres. Perquè vivim un moment en què la política es preocupa més per l'interès del gran propietari que per les necessitats de la classe treballadora. No volen teranyines, volen que pengem d'un únic fil de seda. No deixem de teixir i organitzar-nos. <3